Resultats de la cerca

El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…

Aliment immaterial o verí insidiós, estimulant poderós o contaminant execrable, herba sagrada o negoci criminal, plaer refinat o suplici insuportable, l’ambigüitat inherent al tabac i als seus usos apareix no sols en el seu estatus present a les societats des-envolupades, sinó també en els mites més antics sobre el seu origen Fumar tabac, és un costum, un plaer, un vici o un ritual Segurament, una mica de tot Per als tobes i els pilagues del Chaco, el tabac s’hauria originat de les cendres d’una dona jaguar devoradora d’homes, morta i cremada pels seus propis fills després d’haver-los…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…

L’activitat cinegètica A la taigà, la caça no ha estat una activitat més dels humans, sinó que ha estat pràcticament la seva vida Tots els recursos veritablement importants per a l’alimentació i el vestit s’han obtingut capturant animals i, històricament, la relació dels pobles de la taigà amb el medi que els envoltava es basava sobretot en un profund coneixement dels costums dels animals i de les èpoques i els sistemes de caça El rol de la caça en els pobles de la taigà Entre els pobles de la taigà siberiana, la importància de la caça es reflectia en el nom d’alguns mesos de l’any per als…

L’activitat cinegètica tradicional A les sabanes l’estil de vida basat en la recollecció, la caça i la pesca pràcticament ha desaparegut Només el mantenen algunes poblacions d’aborígens australians, i no de forma exclusiva, bé que, amb la recuperació de terres per part dels aborígens, aquest estil de vida també reprèn entre alguns d’ells Tanmateix, la caça, ja sigui permesa o furtiva, i en alguns llocs la pesca, és essencial per a moltes poblacions de les sabanes com a suplement de l’agricultura de subsistència o del pastoralisme La cacera de subsistència La fauna constitueix un recurs…

Collir sense plantar Al llarg dels segles, els caçadors i recollectors de les sabanes han protegit les espècies arbustives i arbòries que donen fruits, llavors, arrels, escorces comestibles o bé que tenen un ús medicinal Per això, a les sabanes hi ha un nombre elevat d’espècies amb un valor econòmic potencial, l’ús de les quals és conegut pels habitants ancestrals d’aquestes regions Malauradament, aquests coneixements tradicionals s’estan perdent a mesura que desapareixen els pobles caçadors i recollectors i les cultures tradicionals Tanmateix, es fan esforços per recuperar-los i utilitzar…

Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…

El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…