Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Gro Harlem Brundland: el dret a l'esperança
La citació que segueix, breu però representativa, és extreta de la intervenció de la jove brasilera Cacilda Lanuza, efectuada en una de les audiències públiques organitzades per la Comissió Brundtland World Commission on Environment and Development, o Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament els dies 28 i 29 d’octubre de 1985 a São Paulo per a la preparació del seu famós informe Mai abans els ecologistes de base, els humiliats i els ofesos de tota condició, els marginats, no havien estat convocats a prendre la paraula en una instància oficial de tan alt nivell com una comissió…
Nicholas Polunin i Jacques Grinevald: l'ecologia biosfèrica
Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de…
Galileo Galilei: un planeta com els altres
Galileu, ben al contrari dels filòsofs escolàstics ‘ in libris ’, com els anomena irònicament, que buscaven la veritat en les obres d’Aristòtil més que no pas en l’observació del món que els envoltava, contemplà amb la seva rudimentària ullera els ‘quarts’ o ‘fases’ del planeta Venus Constatà que “els planetes són de natural tenebrosos” i que les fases de Venus són comparables a les de la Lluna La Terra no és sinó un planeta més, al contrari del que afirmen les escriptures ja no hi ha, doncs, a l’univers, llocs privilegiats o de qualitats singulars La física matemàtica i la ciència…
L'afebliment de la capa d'ozó
L’exaltació antròpica de l’efecte hivernacle ha esdevingut un motiu seriós de preocupació mundial Però les conseqüències de l’abocament de gasos a l’atmosfera tenen encara altres cops amagats L’afebliment de la capa d’ozó, per exemple Tot i que en la dècada dels setanta ja s’havia apuntat la possible destrucció d’ozó estratosfèric, no fou fins l’any 1985 que realment s’observà el fenomen Un equip d’investigadors britànics, a partir de dades facilitades per la NASA, descobriren que cada primavera es produïa una disminució de la concentració d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida, una mena de…
La hiena de la taigà
No n’hi ha A la taigà no hi ha hienes Es diria que l’udol sardònic seria una obscena estridència en les immenses i silencioses extensions de coníferes, fins i tot en els més amables boscos mixtos amb planifolis A més, a l’hivern, la neu demana respecte I, tanmateix, algú s’ha de fer càrrec de la ròssa Qui elimina la carn morta al solemne sotabosc de la taigà Una capa de neu uniforme cobreix els boscos de la taigà a l’hivern La neu protegeix molts habitants d’aquesta zona de les terribles glaçades a 40°C sota zero i, per això, no és sorprenent que sobre la superfície del sòl la vida continuï…
Nuclear, solar o fòssil?
La major part de l’energia exosomàtica directament controlada per l’home prové de la combustió de matèria reduïda o assimilada per la vida durant el passat de la història de la Terra combustibles fòssils o en el present fusta, energia de la biomassa La major part, però no tota L’energia dels enllaços químics com l’energia del Sol, és energia d’alta qualitat És natural que hom l’exploti preferentment en la forma més còmoda El gas i el petroli resulten més còmodes que no el carbó sòlid, però les reserves explotables són limitades El 1988 s’extragueren 3,39 km 3 de petroli i 1 922 km 3 de gas…
Ciutadans de la biosfera
Les arrels de l’ecologisme En el món occidental s’ha manifestat ben precoçment una certa preocupació nostàlgica per la natura Un fenomen d’aquesta mena sempre és difícil, si no impossible, de datar, però en aquest cas ha deixat rastres indubtables, tal com ja s’ha vist, des del Renaixement Per contra, les primícies del que avui s’anomena ecologisme apareixen força més tard, sens dubte com a reacció contra els efectes negatius de la revolució industrial El rector de Selborne i la seva parròquia Selborne és un petit poblet situat uns 80 km al SE de Londres, a l’Anglaterra profunda del comtat de…
La biosfera de "Biosfera"
Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…