Resultats de la cerca

L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…

Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més remotes de…