Resultats de la cerca

Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…

La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…

En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…

Els components i els procesos edàfics Durant l’hivern, les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls de la taigà, de vegades fins a grans profunditats, i el desglaç no es produeix fins al final de primavera o el començament d’estiu En general, però, tret d’algunes regions continentals extremes, el permafrost és rar a la taigà, bé que la congelació estacional confereix al sòl morfologies específiques Per altra banda, el clima fred no aporta calor suficient per a l’activitat dels microorganismes i per això el procés de descomposició de les fulles caigudes és lent, de l’ordre d’anys…

L’ecofisiologia del desert Per tal de comprendre per què una àrea determinada de la superfície de la Terra és un desert cal, en primer lloc, esbrinar les causes que impedeixen que hi prosperi la vegetació A la majoria dels deserts la causa primera sol ser un abastament d’aigua insuficient Per això convé saber diferenciar entre aridesa, de sequera i de desertització El grau d’aridesa d’un clima és una característica permanent i mesurable, a despit de fluctuacions La sequera, al contrari, és sempre de natura relativa i temporal, difícil de definir de manera precisa, si no és amb relació a una…

La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…

L’incipient coneixement edàfic de la tundra Els processos de formació de sòls en la tundra no són essencialment diferents als de les altres regions, llevat d’allò que resulta dels seus trets climàtics específics, com les temperatures baixes, l’activitat del glaç i l’aixecament del sòl provocat per aquest Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls El permafrost la impermeabilitat de l’aigua glaçada Secció longitudinal d’Alaska per mostrar el perfil del permafrost A la major part de les regions àrtiques hi ha un cinturó de permafrost més o menys continu que…

Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…

Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…

El truc de l’esclerofillisme Cada combinació de factors ambientals pot ser afrontada amb diferents estratègies, però una d’elles sol ser l’òptima i normalment acaba dominant En el cas dels vegetals, els factors climàtics condicionen l’estructura i la durada de les fulles, caràcters bàsics de resposta en front de la distribució de temperatures i precipitacions al llarg de l’any En ambients en què les temperatures no són limitadores en cap moment i en què l’aigua abunda sempre, els vegetals són perennifolis i tenen fulles relativament grans i poc endurides, anomenades malacofilles Aquest tipus…