Resultats de la cerca

Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns…

Els gramenets sense horitzó A les latituds mitjanes de l’hemisferi boreal 37-52°N, entre el bioma dels boscos boreals i el dels deserts freds, s’estenen dilatats territoris mancats de bosc Els caracteritzen un clima de desigual pluviositat a l’estiu i baixes temperatures a l’hivern, uns sòls de tonalitat fosca i molt rics en humus i una notable abundància d’animals herbívors Paisatges anàlegs, però molt menys extensos, es troben també a l’hemisferi austral, aproximadament a les mateixes latituds geogràfiques 30-45°S La irregularitat que presenta la distribució del bioma en els diferents…

Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…

El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…