Resultats de la cerca

L’Europa de la Illustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera Centres de la cultura illustrada europea La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes Als Països…

La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…

Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…

La proposta d’un Commonwealth llatí que tingués com a antecedent l’horitzó polític de la confederació de la corona de Catalunya i Aragó fou realitzada per Nicolau M Rubió i Tudurí en un assaig escrit i publicat en llengua francesa, a París, el 1945 Aquesta proposta es va introduir en els debats sobre el futur d’Europa i sobre el de Catalunya iniciats després de la guerra europea de 1914-1918, coneguda com a Primera Guerra Mundial Un Commonwealth llatí 1945 Per a un sector important de l’opinió pública europea, l’hora dels nacionalismes d’estat Rubió i Tudurí en diu “particularismes d’estat”…

L’emigració i el fort creixement de l’Europa d’Ultramar, la guerra hispano-nord-americana i el militarisme imperialista, la Primera Guerra Mundial, els vells/nous nacionalismes i la reconstrucció d’Europa, la Revolució Russa, el feixisme italià, el despertar d’Àfrica i d’Àsia, i la creació de la Societat de Nacions van modificar considerablement el mapa polític mundial I, alhora, les idees polítiques La juxtaposició de ciència i romanticisme, que eren a la base de les revolucions liberals del segle XIX, per bé que ha funcionat durant tot el segle XX, ha esdevingut insuficient Des del final…

L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns El seu gran dinamisme polític, econòmic i intellectual es deu al fet que es trobava entre fronteres entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia Humanistes catalans a la Lotaríngia L’eix del creixement econòmic europeu actual, la blue banana Londres-Milà, de fet correspon a aquesta franja multilingüe…

Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…

L’epidèmia infecciosa anomenada pesta, provocada per un bacil que no fou identificat fins l’any 1894, ha causat, històricament, més destrucció de vides humanes que qualsevol altra epidèmia Per bé que a Europa són recordades i reconegudes les pestes des del segle II, sota l’imperi Romà, la gran pesta de la història és la Pesta Negra o Mort Negra, The Black Death La pesta del 1348 La porta d’entrada al continent europeu d’aquesta pandèmia fou el port de Constantinoble o des de Messina, on arribà el 1347 procedent de l’Àsia central per la ruta de la seda La propagació fou…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…

La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada, en part, per…