Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior i la Generalitat. 2007
La Generalitat de Catalunya té 8 oficines del govern fora dels límits territorials de l’administració de la Generalitat, 38 Centres de Promoció de Negocis del COPCA, 3 oficines del CIDEM, 5 oficines de l’ICIC, i ha reconegut 114 Comunitats Catalanes a l’Exterior L’ACCD actua de forma prioritària en 7 estats del Tercer Món, i com a mediadora en 5 conflictes a Colòmbia, Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i Timor Oriental Organismes dependents de la Generalitat arreu del món 2007 Les oficines del govern Les 8 oficines del govern de la Generalitat de Catalunya es localitzen així 3…
Gas, urani i petroli. 1969-2007
El 1969 arribà al Port de Barcelona un vaixell cisterna, el Laietà, procedent d’Algèria amb gas natural extret del subsòl del desert del Sàhara i liquat a 160 sota zero per a fer-ne possible el transport El 1972, s’inaugurà la central nuclear de Vandellòs, situada a la vora de la Mediterrània catalana, als termes municipals de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, que va començar tot seguit a produir electricitat El 1974, a la Pobla de Mafumet, es posà en marxa la primera refineria de petroli de grans dimensions situada al Principat de Catalunya Uns anys abans, el 1967, havia començat a…
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
Les llengües d’Amèrica i de les Filipines. 1494-1992
“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…
Les revolucions liberals. 1808-1868
Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…
Del Mercat Comú Europeu a la Unió per la Mediterrània. 1957-1995-2008
A partir de la Conferència de la Haia del 1948, la idea de la creació d’un espai polític europeu comú sense guerres civils comença a avançar El 1949 es crea, a Londres, el Consell d’Europa El 1957 neix el Mercat Comú Europeu, MCE, l’Europa dels Sis, amb capital a Brusselles, i, més tard, 1192, la Unió Europea El 1995, la Conferència de Barcelona reuní els quinze estats de la UE i dotze d’altres de la Mediterrània El 2008 es crea a París, Barcelona Process Union for the Mediterranean, que, al novembre, escull la ciutat de Barcelona, com a capital de la nova Unió La UPM és formada per un total…
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…
La revolució del llibre. 1473
La possibilitat real de reproduir mecànicament moltes còpies sobre paper de textos inicialment manuscrits, que s’inicià a l’Europa Lotaríngia durant la segona meitat del segle XV, configurà un dels canvis revolucionaris més importants de la història humana Difusió de la impremta En un món basat en l’oralitat, el coneixement visual i la memòria personal, que desapareixia amb cada mort, se li sumà un altre món en el qual era possible transmetre a molta gent i conservar durant molt temps els coneixements, i les emocions, fixats a través de l’escriptura La geografia de les primeres impremtes és…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Les llengües d’Europa i la Gran Idea. 1930-1939
L’Europa dels anys 1930 és una Europa trasbalsada per conflictes de tota mena, resultat dels múltiples problemes generats per la Primera Guerra Mundial que encara no s’havien resolt Mentre s’aguditzava la lluita obrera a l’entorn del salari i les condicions de treball, els estats configurats pel model de Westfàlia seguien preocupats per la seva força bèllica, i els processos d’urbanització i d’alfabetització, realitzats només en llengües estatalitzades, provocaven angoixa en sectors molt amplis de la població En aquest clima, i tot assajant de comprendre la situació, es confegeixen,…