Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Bernat Martorell, pintor de la Generalitat de Catalunya. 1440
Algunes de les grans obres del pintor Bernat Martorell Sant Celoni, c 1400 — Barcelona, 1452 es troben en alguns dels grans museus del món Per exemple, l’extraordinària pintura al tremp sobre fusta anomenada Sant Jordi i el drac, que formava part del retaule de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, a la ciutat de Barcelona, no és en cap sala d’aquest edifici, ni és propietat de la Generalitat, ni de cap institució catalana, sinó que pertany a l’Art Institute of Chicago, als EUA, on és exposada al públic Museus amb obra de Bernat Martorell Bernat Martorell és considerat una…
La Generalitat de Catalunya i el Comissariat de Propaganda. 1931-1939
La Mancomunitat de Catalunya 1914-24 va posar les bases tècniques i econòmiques de la modernització del conjunt del territori del Principat de Catalunya El fracàs de la dictadura militar 1923-30, que tenia el suport de la corona espanyola, va obrir el pas a una renovada forma d’autogovern la Generalitat de Catalunya 1931-39 El Comissariat al món La Generalitat tenia vocació d’estat del benestar, però, als anys 1930, a tots els països avançats d’Europa el sector públic era encara petit 5-15% del PIB Per a posar les bases d’aquest estat, la Generalitat optà per la comunicació, la informació i…
La Catalunya atlàntica. 1738-1820
La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia…
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…