Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes
A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
Història i dinàmica ciutadanes
Art gòtic
Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…
Taxonomia, sistemàtica i filogènia
Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…