Resultats de la cerca

La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie…

Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals…

El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana…

Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…

Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca…

Consideracions generals La situació de l’observador, combinada amb la rotació de la Terra, determina quina part del firmament és observable des de cada latitud geogràfica i quin és l’aspecte dels recorreguts aparents dels astres respecte de l’horitzó 1 Per a un observador situat al pol nord tots els astres segueixen trajectòries paralleles a l’horitzó, que coincideix amb l’equador celeste totes les estrelles de l’hemisferi nord són circumpolars A i no es poden veure mai els astres situats a l’hemisferi sud celeste B 2 Per a un observador situat a l’equador, l’horitzó…

El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior…

Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos…