Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
L’Alt Maestrat
La mola d’Ares, de 1318 m, és la màxima altitud de l’Alt Maestrat Ernest Costa L’Alt Maestrat 22, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Maestrat, situat a la part interior del nord del País Valencià, comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Serratella, Tirig, Torre d’En Besora, Vilafranca del Maestrat i Vilar de Canes La comarca és drenada principalment per l’espectacular rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu Montlleó, que s’hi uneix prop de Torre d’En Besora, i dona lloc a la rambla de la Viuda,…
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
Ratolí espiguer
El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
Altres còrvids: garsa blava, trencanous i graula
Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà de criar a Cotlliure un…
Bibliografia sobre ocells
Obres generals de consulta Bannerman, DA i WM Bannerman 1983 "The birds of the Balearics" Croom Helm Ltd London 230 pp Bauer, KM, UN Glutz i E Bezzel eds 1966-82 "Handbuch der vögel mitteleuropas" 11 vol Akademische verlagsgesellschaft Wiesbaden Bernis, F 1966-71 "Aves migradoras ibéricas" 7-8 fasc Sociedad española de Ornitología Madrid Bernis, F 1980 "La migración de las aves en el estrecho de Gibraltar I Aves planeadoras" Universidad Complutense Madrid 481 pp Blondel, J i P Isenmann 1981 "Guide des oiseaux de Camargue" Ed Delachaux et Niestle Neuchâtel 344 pp Brunn, B i A Singer 1980 "Guía…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…
Els briozous fòssils
Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’organismes…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…
L’estructura dels materials hercinians
Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…