Resultats de la cerca
Es mostren 1916 resultats
El tritó del Montseny
Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són les de Susqueda…
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…
Un peix globus tòxic
La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al maxillar superior i dues a l’…
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
El gobiesòcid de l'alguer de posidònia
Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…
L’estat de les poblacions de dos endemismes ibèrics: el fartet i el samaruc
Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…
La problemàtica de la conservació de la ictiofauna continental a Catalunya
La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
El misgurn del Japó
Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del mateix gènere…
El fúndul o peix mòmia
Exemplar de fúndul Fundulus heteroclitus , un peix capaç d’adaptar-se a un ample marge de salinitats, que podria desplaçar espècies hiperhalines autòctones Mariano Cebolla El fúndul o peix mòmia Fundulus heteroclitus és un peix petit de la família dels fundúlids Fundulidae, que pot arribar a atènyer 15 cm de longitud total quan és adult, si bé la majoria d’exemplars rarament superen els 10 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb la boca en posició súpera El dimorfisme sexual és evident especialment durant l’època de reproducció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina