Resultats de la cerca

Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…

El catàleg mastològic referit als Països Catalans és una consecució moderna, fins al punt que, en rigor, hom no el pot donar encara 1987 per definitivament establert Coneixem, en efecte, la llista faunística dels nostres mamífers és molt improbable que calgui ferhi addicions en un futur, però no podem precisar, encara, alguns aspectes de detall sobre la seva distribució i altres fenòmens de natura ecològica Però aquesta situació, tot i no ésser òptima, representa un estadi suficient del coneixement i, sobretot, un progrés molt considerable respecte al nivell d’informació de què hom disposava…

La llunyania dels quarters d’hivernada usuals del cigne cantaire explica la raresa d’aquesta espècie a casa nostra i a la resta de la península Ibèrica En efecte, només es coneixen 11 citacions, corresponents a 9 hiverns, durant el novembre, el desembre, el gener i el febrer Llevat d’un estol de 10-12 exemplars vist la temporada 1962-63 a Serra de Daró Baix Empordà, la resta de grups tenien 5 components o menys Les altres localitats conegudes són Castelló d’Empúries novembre del 1968, el delta de l’Ebre febrer del 1964, Ivars d’Urgell gener del 1891, l’estany de Cullera desembre del 1954, l’…

L’oca de bec curt es distribueix en el món en dues poblacions discretes L’una que nidifica a Spitsbergen i que hiverna a l’Europa continental W de Jutlàndia i Països Baixos i l’altra que nidifica a Islàndia i Groenlàndia i passa l’hivern a les illes Britàniques A la península Ibèrica és una oca molt rara, i als Països Catalans totalment excepcional, ja que solament es coneix la captura d’un exemplar caçat a la llacuna de l’Aufacada delta de l’Ebre, el 211274

Espècie holàrtica, amb una distribució dels quarters de cria lligats a l’hàbitat de la tundra, principalment de Sibèria Hiverna principalment als Països Baixos, la Mediterrània oriental i, a menor escala, a la mar Càspia i les illes Britàniques Molt rara a la Mediterrània occidental, aquí és excepcional, ja que solament és citat un exemplar a l’albufera d’Alcúdia Mallorca el 190921

L’oca de galta blanca és accidental a la península Ibèrica, on arriba majoritàriament els hiverns rigorosos És possible que algunes de les observacions siguin fugides de captivitat, per tal com en estat de semicaptivitat és freqüent a jardins i estanys Una altra part de les citacions prové d’exemplars totalment feréstecs, com ho demostra l’individu mort a València el gener de 1957, que havia estat anellat com a jove l’agost de 1955 a la Groenlàndia occidental Les citacions als Països Catalans són solament 7 2 al sector de l’albufera de València 1951 i 1957, 2 al delta de l’Ebre 261061 i…

A la península Ibèrica, l’oca del gènere Branta és la més fàcil d’observar al sector occidental, però molt rara a l’oriental citacions de Gallocanta i de San Pedro del Pinatar, Múrcia Del territori estudiat solament es coneixen 2 captures, l’una d’un mascle mort a la província de Barcelona abans del 1913, i l’altra d’un esbart de 6, pertanyents a la subespècie bernicla que cria a l’W de Sibèria, del qual se'n caçà un exemplar l’111276 al delta de l’Ebre