L’oca de galta blanca és accidental a la península Ibèrica, on arriba majoritàriament els hiverns rigorosos. És possible que algunes de les observacions siguin fugides de captivitat, per tal com en estat de semicaptivitat és freqüent a jardins i estanys. Una altra part de les citacions prové d’exemplars totalment feréstecs, com ho demostra l’individu mort a València el gener de 1957, que havia estat anellat com a jove l’agost de 1955 a la Groenlàndia occidental.
Les citacions als Països Catalans són solament 7: 2 al sector de l’albufera de València (1951 i 1957), 2 al delta de l’Ebre (26.10.61 i 00.10.63), un a la província de Barcelona, probablement al delta del Llobregat (abans del 1913), un als aiguamolls de Roses (29.12.63) i un a l’illa de Menorca (23.01.85). Llevat de 3 exemplars morts l’octubre de 1963, la resta de citacions eren individus solitaris o parelles.