El catàleg mastològic referit als Països Catalans és una consecució moderna, fins al punt que, en rigor, hom no el pot donar encara (1987) per definitivament establert. Coneixem, en efecte, la llista faunística dels nostres mamífers (és molt improbable que calgui ferhi addicions en un futur), però no podem precisar, encara, alguns aspectes de detall sobre la seva distribució i altres fenòmens de natura ecològica. Però aquesta situació, tot i no ésser òptima, representa un estadi suficient del coneixement i, sobretot, un progrés molt considerable respecte al nivell d’informació de què hom disposava fins a la dècada dels anys seixanta: un repàs a la història de la nostra mastologia ajudarà a fer-se una composició de lloc correcta. En síntesi, doncs, cal prendre la catalogació que segueix com una informació vàlida, però marginalment no completa, que caldrà precisar en els decennis vinents.
Des del punt de vista expositiu, hom considera per a cada espècie determinats aspectes morfològics i de coloració en primer lloc, segonament qüestions referides a la biologia i l’ecologia i, finalment, referències de tipus paleontològic i sistemàtic. Hom dedica una particular atenció als hàbitats ocupats en el cas dels Països Catalans —no necessàriament idèntics als ocupats en altres zones més o menys pròximes—, al cicle d’activitat circadiari, al règim alimentari i al cicle reproductor. Finalment, en un tercer conjunt, hom fa referències paleontològiques en un context ampli, normalment d’abast europeu, i consideracions taxonòmiques i de variabilitat específica.
Cal fer notar, però, que aquest plantejament no és seguit en dos grups objetivament singulars: el dels quiròpters i el dels cetacis. Dels quiròpters tenim encara un coneixement fragmentari i espars, que fou francament deficient fins al començament de la dècada dels vuitanta; les dades aportades en el present volum són innovadores i constitueixen una primera síntesi de la nostra fauna quiropterològica, veritable primícia que els autors ofereixen al públic interessat: ultra una certa provisionalitat, no poden estructurar-se com les corresponents a grups més ben coneguts i amb més tradició d’estudi. S’esdevé una cosa semblant amb els cetacis, sobre els quals l’obtenció de dades revesteix dificultats metodològiques fàcils d’entendre, tal com s’exposa en el lloc corresponent.