Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rorqual comú
El rorqual comú Balaenoptera physalus és el més ràpid dels rorquals i pot arribar, de manera puntual, a velocitats superiors a 12 nusos Les seves immersions són d’uns 3 a 10 minuts de durada, a la fi de les quals produeix una successió de bufades que permeten localitzar-lo amb facilitat Es caracteritza per la seva estilització, la pigmentació ventral asimètrica i l’aleta dorsal de mida mitjana El nombre de rorquals comuns a les nostres aigües s’ha reduït d’uns 6000 a començament de segle a poc més de la meitat com a conseqüència de les captures efectuades des de factories…
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…