Resultats de la cerca

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…

L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema dunar a les…

Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…

Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…

Mesura quantitativa del temps geològic establerta per Williams i comparació amb la que s’obtindria d’aplicar la mateixa unitat de temps amb les dades actuals de la geocronometria Williams buscà una unitat de mesura derivant-la de l’escala ordenada de les edats geològiques obtinguda amb l’estudi paleontològic i estratigràfic i l’anomenà geòcron D’ací establí la mesura quantitativa dels sistemes i les sèries del Fanerozoic Dades elaborades per l’autor En geologia, la dimensió temps és d’una importància cabdal, perquè el fruit de la investigació geològica és sobretot el coneixement de l’…

Falles i terratrèmols Relacions empíriques entre la magnitud dels terratrèmols i l’àrea de ruptura a dalt i la longitud de la ruptura en superfície a baix La línia de regressió ha estat calculada a partir de les observacions en falles normals, inverses i de direcció Les línies discontínues delimiten l’interval de confiança del 95% Wells i Coppersmith, 1994 Els terratrèmols constitueixen la manifestació més evident de l’activitat tectònica d’una regió Són el resultat de l’alliberament de l’energia elàstica, en forma d’ones, acumulada al voltant d’una falla com a…

Els cúmuls de galàxies Consideracions generals L’Univers està format per galàxies i matèria fosca, una part important de la seva massa que no es detecta Entre els nombrosos cúmuls i grups de galàxies que comprèn l’Univers visible hi ha les galàxies Antena de la imatge NASA, ESA, SAO, CXC, JPL-Caltech i STScl Els elements constitutius de l’Univers visible a gran escala són les galàxies Al seu torn, les galàxies, com ara la Via Làctia, són compostes per estrelles, pols i gas Aquest darrer component pot ser atòmic o molecular, i en qualsevol dels dos casos es pot trobar ionitzat o en estat…

La quantitat d’espècies de rèptils conegudes ha anat augmentant de manera continuada les darreres dècades, ja que cada any se’n descriuen de noves Això ha estat possible, entre altres raons, gràcies a la millora de les tècniques d’estudi i a l’ús d’anàlisis moleculars que permeten diferenciar espècies morfològicament molt semblants Dades dels autors El coneixement dels rèptils dels Països Catalans ha experimentat un avenç important els darrers anys Al llarg d’aquest temps, el nombre de publicacions sobre herpetologia i el nombre d’investigadors dedicats a l’estudi de les comunitats…

Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…

Mallorca Estructura bàsica de les serres de Mallorca Les serres de Mallorca són constituïdes per un conjunt de làmines d’encavalcament imbricades mitjançant un sistema d’encavalcaments com el que es mostra en la figura inferior El dibuix superior mostra quina era la disposició d’aquestes làmines de longitud I abans de la compressió oligo-miocena que provocà l’escurçament S Biopunt, modificat a partir d’un original de Boyer La forma del contorn i en bona part la topografia de l’illa de Mallorca són condicionades pel moviment de falles relativament recent es tracta de falles normals, lligades…