Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Els cepòlids: cintes
La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls…
Els corifènids: llampugues
La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de comptabilitzar Les dents,…
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons…
Els equenèids: rèmores
S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una…
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…
Els conodonts
Morfologia i organització dels conodonts A Paraconodont del Cambrià Westergaardodinida tricuspidata , × 20 A’ conodont simple del Triàsic Comudina minor , × 330 A " conodont de plataforma del Ladinià, en visió lateral i superior Carinella ciernensis , × 80 A’ " conodont compost triàsic, en visió lateral Neohindeodella dropla , × 60 B Conodontòfor, amb els diferents elements en Lewistonella agnewi , del Carbonífer inferior × 13 C Impressió del considerat primer organisme conodontat, Clydagnathus cavusformis × 4, del Carbonífer inferior d’Escòcia C’ zona del «cap» en la contraimpressió,…
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…
El peix gat puntejat
El peix gat puntejat Ictalurus punctatus , a més dels excellents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles Enric Aparicio El peix gat puntejat Ictalurus punctatus és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina