Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
El cicle juràssic
El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
Els estudis algològics
Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi ha hagut punts…
El Mesozoic
El Mesozoic o Era Secundària comprèn els sistemes Triàsic, Juràssic i Cretaci, i representa un interval de temps d’uns 185 milions d’anys El Triàsic començà fa 248 milions d’anys i el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic o Terciari se situa a 65 milions d’anys Els materials del Mesozoic es disposen de manera discordant sobre els terrenys hercinians, tant sobre les roques intensament deformades durant l’orogènia herciniana, com sobre les molasses tardihercinianes Aquesta és una discordança de primer ordre que, com ja ha estat explicat en capítols precedents, permet de distingir dos grans…
La problemàtica de la conservació de la ictiofauna continental a Catalunya
La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…
El cicle juràssic als Pirineus
A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias…
L’evolució geodinàmica de la Mediterrània occidental
L’estructura tectònica que regeix la disposició relativa dels terrenys de la Mediterrània occidental i, en part, fins i tot, la mateixa composició d’aquests terrenys, són el resultat d’una complexa evolució que s’ha desenvolupat durant uns 250 milions d’anys des del començament dels temps mesozoics Més exactament, en alguns aspectes, des d’un xic abans, al final del Paleozoic, un cop acabats els processos de l’orogènia herciniana Com veurem, en darrer terme aquesta evolució és determinada pels moviments relatius de les plaques litosfèriques eurasiàtica, africana i de l’Amèrica del Nord La…
El cicle cretaci inferior al marge oriental d'Ibèria
Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de…
Els hàbitats i les comunitats íctiques dels Països Catalans
Els hàbitats Els peixos ocupen una gran varietat d’hàbitats, i les seves adaptacions, com també les respostes a les característiques de l’ambient i les relacions entre ells o bé amb altres organismes, són tan vastes i complexes com desconegudes En el millor dels casos només es coneixen, amb un cert detall, les espècies que tenen un cert interès comercial o esportiu Les zones baixes dels nostres rius són les àrees que pateixen d’una manera més acusada els efectes dels canvis climàtics, de manera que s’hi fa més palesa l’alternança de períodes de secada estiu i de riuada tardor La fotografia,…