Resultats de la cerca

L’estudi dels artròpodes fòssils s’ha concentrat, al nostre país, en alguns dels grups principals, de manera que el tractament que en donarem ací reflecteix més aviat el grau d’estudi emprès que no l’abundància real del grup en el nostre registre fòssil Exemplars fossilitzats de concostracis a dalt, procedents del Paleozoic de Mallorca, i d’una aranya a baix, trobada a la Cabrua Pallars Jordi Vidal / Feliu Calafat-Bartomeu Saez Xavier Martínez Entre els crustacis, no farem un tractament a fons dels concostracis que, no obstant això, són abundants, associats a la paleofauna…

Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…

La flora fòssil del Miocè respon, en part, a les condicions climàtiques càlides i estables que es donaven en el període anterior, l’Oligocè Els precursors de les nogueres actuals, com Juglans acuminata que veiem a la fotografia × 1,5, ja formaven part dels boscos dels vessants de les muntanyes i d’altituds mitjanes Jordi Vidal / MIPS Són nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat en estrats pertanyents al període miocè, i entre ells destaquen els que s’han trobat en capes dels nivells que corresponen al Vallesià de la conca de la Cerdanya, que poden considerar-…

Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…

Còpies en guix dels «Würzburger lügensteine» 105-110 mm d’altura, els falsos fòssils que Johann Beringer figurà en la seva extensa obra « Lithographiae Wirceburgensis » 1726 ignorant que es tractava d’un intent deliberat dels seus collegues universitaris de desacreditarlo Quan se n’adonà, Berlinger va comprar tots els exemplars del seu llibre que va poder i els va destruir, per la qual cosa l’obra esdevingué una de les curiositats més singulars de la literatura paleontològica Jordi Vidal / MGB La paleontologia és una ciència que estudia els fòssils com a elements per a entendre la vida en el…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…

La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues o tres…

Taller de preparació de materials de l’Institut Català de Paleontologia Institut Català de Paleontologia L’Institut Català de Paleontologia ICP és una fundació privada, creada al novembre del 2006 i sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona L’ICP pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l’any 1969, el qual l’ha integrat Per tant, el nou Institut és el resultat d’unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats La paleontologia té uns llargs antecedents a Catalunya, principalment perquè el registre…