Resultats de la cerca

La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort fins a 115…

Comparació de la freqüència de mides de corall vermell Corallium rubrum entre les colònies d’una població de les illes Medes protegides des del 1990 i les peces pescades de zones no protegides de la Costa Brava El gràfic posa de manifest que als ecosistemes que tenen un estatus de zona protegida, fins i tot des de dates relativament recents, el corall creix de manera més sostinguda i assoleix talles més grans També s’ha pogut comprovar que a fondàries superiors als 60-90 m i en zones poc accessibles, assoleix mides més grans, cosa que fa recomanable que la protecció s’apliqui fins a 80 m de…

El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…

L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…