Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
El Carbonífer a la serra del Montnegre com a exemple de la geologia herciniana
Els nivells baixos del Carbonífer són ben observables en diferents punts del Montnegre, principalment al turó del Montagut, a prop de Malgrat, i als voltants del coll d’Hortsavinyà Al mateix cim del turó del Montagut es poden veure les lidites amb nòduls de fosfats que formen la base de la successió carbonífera Aquestes lidites es troben molt replegades, formant plecs de longitud d’ona curta El nivell que s’hi superposa és format per calcàries que també es poden observar a la mateixa localitat, immediatament al N de les lidites, principalment baixant el turó del Montagut, cap a l’W Per damunt…
Els haptòfits
Característiques del grup Haptófits 1 Chrysochromulina parva a/b visions ventral i lateral x 1800 2 Prymnesium parvum a visió frontal x 1800 b aspecte d’un cist x 1800 3 P saltans a cèllula nedant lliurement x 1800 b cist x 1800 4 Pavlova lutheri a visió frontal x 1800 5 Phaeocystis poucheti a colònia gelatinosa integrada per nombroses cèllules integrades en lòbuls susceptibles de separar-se i de generar així formes vegetatives de reproducció x 20 6 Acanthoica aculeata a visió lateral x 1800 7 Coccolithus huxleyi a cèllula amb coccòlits ben desenvolupats ix 1800 b cèllula amb coccòlits poc…
Decàpodes d'interès pesquer: les llagostes
Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus elephas , que…
L’estructura dels materials hercinians
Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…
L’estructura del sector català de la Conca de l'Ebre
La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…
La formació dels planetes del sistema solar
Consideracions generals L’observació de l’esdevenir dels planetes pel Zodíac ha fet que al llarg de la història la humanitat desenvolupés teories en les quals la immutabilitat era una de les condicions de partida Res més lluny de la realitat l’estudi de l’evolució del sistema solar mostra un origen marcat per grans collisions, altes temperatures i la destrucció de mons Actualment s’accepta que el sistema solar és compost per vuit planetes, unes quantes desenes de planetoides amb un diàmetre superior a 1000 km i bilions de cossos menors que giren al voltant d’una estrella el Sol Pel que fa als…
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
Els primats: l'espècie humana
Arbre filogenètic dels primats L’evolució dels primats és un cas típic de radiació adaptativa, amb una diversificació constant de grups i espècies La categoria sistemàtica dels prosimis no inclou una única branca filogenètica, sinó dues ben separades, els tarsioïdeus per una banda i els lemuroïdeus i lorisoïdeus per l’altra Dins dels avantpassats dels antropoides, hi ha una antiga diversificació entre platirrins i catarrins i una posterior entre cercopitecoïdeus i hominoideus El gènere Aegyptopithecus , descobert a El Fayum Egipte i datat en uns 30 milions d’anys, presenta una semblança…
Els àcars
Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…
La galàxia
El cosmos medieval La Galàxia està formada per nebuloses, immensos núvols de gas i pols, i innumerables estrelles, algunes solitàries i d’altres agrupades en cúmuls En la imatge el color blanc característic de la Via Làctia ESO / S Guisard En aixecar el cap de nit es veu, a grans trets, el mateix cel que veien els éssers humans més antics El significat de l’espectacle celeste és, però, molt diferent per als éssers humans de principi del segle XXI que per a les generacions anteriors Fins la revolució científica del segle XVII es considerava que la Terra ocupava el centre de l’Univers Al seu…