Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
L’estudi dels crustacis
Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…
Els estudis ictiològics
Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…
Els estudis sobre vegetació dels Països Catalans
El procés d’accés al coneixement La idea que les plantes es distribueixen d’acord amb regularitats definides i que s’associen entre elles en conjunts característics més o menys correlacionats amb les condicions del medi es pot rastrejar des de temps molts reculats a l’obra de molts botànics i de molt geògrafs Tanmateix, però, l’interès per fer objecte d’estudi aquestes regularitats de la distribució geogràfica de les plantes, aquestes "associacions" d’espècies i llurs relacions amb l’ambient, no començà a desvetllar-se entre geògrafs i naturalistes fins fa amb prou feines dos segles Encara…
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…
Els estudis astronòmics
Consideracions generals Representació de la constellació del Lleó segons El Llibre de les estrelles fixes 964, de l’astrònom i filòsof persa Abd al-Rahman al-Sufí, que va sintetitzar l’ Almagest de Ptolemeu, tot incorporant-hi els coneixements astronòmics tradicionals de la cultura islàmica The Bristish Library El coneixement actual de l’Univers és el resultat d’una llarga i complexa història cultural que fa de mediadora entre el que un observador aprecia i el pensament acceptat al voltant de l’astronomia i la cosmologia La contemplació de la bellesa i la grandesa de l’Univers, comparades amb…