Resultats de la cerca

El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada…

La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…

Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…

La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

Els precedents Des de temps immemorials els fòssils han estat objecte d’atenció popular, però llur coneixement científic és relativament recent Cal tenir en compte que la ciència paleontològica no establí els seus fonaments fins no fa gaire més de dos-cents anys, tot i que de molt abans algunes mentalitats despertes ja havien aconseguit una interpretació correcta de llur naturalesa Malgrat tot, durant el segle de la Illustració continuaven manifestant-se encara algunes idees pintoresques relatives a llur significació veritable Als Països Catalans no fou fins a mitjan segle XIX que s’iniciaren…

L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…

Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre els segles…

Consideracions generals Concepte de sòl L’espècie humana s’ha interessat per l’ús del sòl des del moment en què es converteix en agricultor, construeix edificis o es planteja obres d’enginyeria civil Això fa que al llarg de la història s’hagin anat acumulant coneixements empírics sobre el comportament del sòl i sobre les seves característiques No obstant això, fins al final del segle XIX, els estudis realitzats tenien un caire molt aplicat Els agricultors, en treballar la terra, marquen involuntàriament una divisió en el sòl, la capa treballada amb els estris agrícoles, en la qual es…

L’estructura tectònica que regeix la disposició relativa dels terrenys de la Mediterrània occidental i, en part, fins i tot, la mateixa composició d’aquests terrenys, són el resultat d’una complexa evolució que s’ha desenvolupat durant uns 250 milions d’anys des del començament dels temps mesozoics Més exactament, en alguns aspectes, des d’un xic abans, al final del Paleozoic, un cop acabats els processos de l’orogènia herciniana Com veurem, en darrer terme aquesta evolució és determinada pels moviments relatius de les plaques litosfèriques eurasiàtica, africana i de l’Amèrica del Nord La…