Resultats de la cerca

Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

La tonyina Thunnus thynnus ha rebut durant la primera dècada del nou millenni una gran atenció mediàtica, malauradament com a símbol de la pesca insostenible La introducció de noves tècniques de pesca i sistemes de comercialització al llarg del segle XX ha fet augmentar la pressió pesquera sobre l’espècie fins a dur-la al límit del collapse La tonyina ha estat un peix no solament explotat sinó també admirat pel humans des de temps immemorial n’és una bona prova que diverses cultures van incorporar a la iconografia la seva inconfusible figura, que apareix tant en pintures rupestres de 6000…

Consideracions generals El sistema solar no el formen només el Sol i vuit planetes sinó també altres cossos que, tot i ser anomenats menors, tenen una importància cosmogònica cabdal, ja que són els romanents dels blocs primigenis, és a dir, de les masses de matèria que fa 4565 milions d’anys Ma van néixer del disc protoplanetari Els especialistes en els orígens d’aquest sistema planetari senten una autèntica fascinació per l’estudi d’aquests romanents un estudi que no va començar fins al principi del segle XIX, ja que abans no es coneixien més astres al sistema solar que els planetes o astres…

Consideracions generals La Terra forma part del grup de planetes rocosos, que es caracteritzen per tenir una mida petita i una elevada densitat, i ser constituïts, fonamentalment, per ferro, oxigen, silici i magnesi La Terra és el tercer planeta més proper al Sol, del qual dista uns 150 milions de quilòmetres L’edat de la Terra La formació de la Terra està lligada a la de la resta del sistema solar La hipòtesi més acceptada actualment és que els planetes solars van sorgir de la condensació de pols còsmica i gas preexistent, en un procés iniciat fa uns 4600 milions d’anys Ma La major part de…

Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…

Consideracions generals A cavall dels segles XX i XXI, les ciències de la Terra i del sòl han experimentat avenços extraordinaris No es tracta només de nous descobriments sobre el terreny, sinó de la incorporació d’innovacions tecnològiques i analítiques i de noves teories que incideixen en el refinament del coneixement ja adquirit La tecnologia ha aportat les novetats més importants Els nous instruments al servei del treball científic han fet canviar els procediments des de la manera d’adquirir les dades en les campanyes de camp fins a la manera de processar-les, de representar-les i de…