Resultats de la cerca

Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I Umbilicaria cylindrica…

Les dificultats de determinar la identitat dels fòssils de cordats sovint dóna peu a noves interpretacions de l'evolució dels grups i el seu moment d’aparició sobre la Terra És el cas de l’exemplar de la fotografia, Cosesaurus aviceps , d’uns 10 cm de llargària, trobat al Triàsic d’Alcover Alt Camp, que es va considerar emparentat amb els ocells, mentre que altres opinions el considerarien més pròxim dels lepidosaures Jordi Vidal / MGB Els cordats són metazous que es caracteritzen per la presència, en alguna etapa de la seva vida, d’una corda dorsal o notocordi , al voltant del qual s’…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

El turó Mustela putorius és present al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, encara que molt escàs CENEAM / Fernando Cámara El turó, també anomenat furó, fura boscana, pudenta i espucnaix Mustela putorius , ha patit un procés de desaparició als Països Catalans A Catalunya, durant la dècada de 1990 era present sobretot a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, i se’n tenien poques dades en altres comarques Al començament de la primera dècada del segle XXI es van obtenir les darreres dades segures de les quals hom té coneixement Només se’n va poder…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta,…

Bacidina phacodes a dalt és una espècie la presència de la qual indica que l’alzinar està en bon estat de conservació Al contrari, l’abundància de Lecidella elaeochroma a baix és indici de la baixa qualitat del bosc Antonio Gómez-Bolea L’any 1866, el liquenòleg William Nylander 1822-99 publicà un article en què deia "els líquens donen, a la seva manera, la mesura de la salubritat de l’aire i són uns higròmetres molt sensibles" D’aleshores ençà, s’han publicat molts treballs científics sobre aquest tema i s’han establert metodologies de treball per a l’ús dels líquens com a indicadors de la…

El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…

L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…

La proximitat de la Lluna a la Terra ha estat un estímul constant per a la curiositat humana, fins al punt de donar peu a viatges primer només imaginats i a la fi reals Fototecacom El cel sobre el cap i la terra sota els peus són de les poques coses certes per als humans de tots els temps i així com són poques les civilitzacions que han pensat en l’interior del planeta com a origen de totes les coses, el fet de mirar cap amunt per trobar respostes sembla que és una inquietud universal, en el temps i en l’espai Aquesta curiositat per conèixer què hi ha al cel i com i per què es mou ha estat l’…

Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…