Caràcters microscòpics principals de les lecanorals. Hom ha representat els ascs i les paràfisis (aproximadament a la mateixa escala) i les espores. Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides. A Lecanora allophana (lecanoràcies), B Bacidia rosella (bacidiàcies). C Tephromela atra (tefromelatàcies). D Buellia punctata (fisciàcies), E Squamarina gypsacea (esquamarinàcies), F Candelariella aurella (candelariàcies). G Rinodina albana (fisciàcies), H Catillaria chalybeia (catil·lariàcies), I Umbilicaria cylindrica (umbilicariàcies), J Porpidia trullisata (porpidiàcies), K Rhizocarpon geographicum (rizocarpàcies), L Aspicilía cinerea (himeneliàcies), M Psora decipiens (psoràcies). N Cladonia cristatella (cladoniàcies). O Lecidea fuscoatra (lecideàcies), P Acarospora hilaris (acarosporàcies), Q Collema lygerinum (col·lematàcies).
Biopunt, a partir de J. Hafellner i altres fonts.
Constitueixen un grup molt ampli (unes 710 espècies al nostre país) de líquens crustacis, foliacis i fruticulosos, que es reprodueixen per apotecis d’aspecte molt divers. Els ascs presenten una paret pluristratificada, amb aparell apical amiloide (es tenyeix de blau amb reactiu I), d’aspecte molt variat, amb dehiscència sovint rostrada. Les espores són també diverses, hialines o pigmentades, unicel·lulars o septades. És un grup molt gran (més de 5000 espècies), heterogeni, representat arreu del món, sobre tota mena de substrats i en els ambients més diversos. Si bé hom en distingeix a vegades alguns subordres, no els tindrem en compte. Ordenarem les famílies seguint l’esquema proposat per Hafellner, principalment basat en el tipus d’aparell apical. De les més de 46 famílies reconegudes, esmentarem només les trobades al nostre país: un primer grup amb les lecanoràcies (Lecanoraceae), les parmeliàcies (Parmeliaceae), les micoblastàcies (Mycoblastaceae), les megalariàcies (Megalariaceae), les escoliciosporàcies (Scoliciosporaceae) i les hematommatàcies (Haematommataceaé). Un segon grup amb les bacidiàcies (Bacidiaceae), les catinariàcies (Catinariaceae), les ramalinàcies (Ramalinaceaé) i les tefromelatàcies (Tephromelataceae). Les alectoriàcies (Alectoriaceae) formen un tercer grup, les candelariàcies (Candelariaceae), el quart, i les fisciàcies (Physciaceae), el cinquè. El sisè grup és format per les catil·lariàcies (Catillariaceae), les placolecidàcies (Placolecidaceae) i les esquamarinàcies (Squamarinaceae). El setè, les micareàcies (Micareaceae), les pilocarpàcies (Pilocarpaceae) i les micobilimbiàcies (Mycobilimbiaceae). El vuitè, les psoràcies (Psoraceae) i les lecidomatàcies (Lecidomataceae). El novè, les porpidiàcies (Porpidiaceae), les orfniosporàcies (Orphniosporaceae), les rizocarpàcies (Rhizocarpaceae) i les rimulariàcies (Rimulariaceaè). El desè, les cladoniàcies (Cladoniaceae), les estereocaulàcies (Stereocaulaceae) i les umbilicariàcies (Umbilicariaceae). L’onzè, les trapeliàcies (Trapeliaceae), les himeneliàcies (Hymeneliaceae), les lecideàcies (Lecideaceae), les megalosporàcies (Megalosporaceae), les ofioparmàcies (Ophioparmaceae) i les acarosporàcies (Acarosporaceae). I finalment, les col·lematàcies (Collemataceae), les coccocarpiàcies (Coccocarpiaceae), les pannariàcies (Pannariaceae) i les heppiàcies (Heppiaceae), formen el darrer i dotzè grup.