Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Proliferacions de fitoplàncton a la zona costanera
Ramon Margalef va proposar en el seu mandala una distribució dels grups de fitoplàncton segons les característiques químiques nutrients i físiques turbulència de l’aigua Les proliferacions de dinoflagellades es trobarien en el quadrant d’elevada concentració de nutrients i baixa turbulència, situació que es dóna a les aigües confinades de la zona costanera Els ports només estan representats en els dos quadrants rics en nutrients, i la diagonal defineix la mida dels ports Adaptat a partir de Margalef, Estrada i Blasco, 1980, i Vila i Masó, 2005 La visió tradicional de la Mediterrània com a mar…
Bacteris i arqueus al medi planctònic
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més bacteris i arqueus…
El paisatge vegetal de la Depressió Central catalana (territori sicòric)
La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…
El paisatge vegetal de l’illa de Menorca (territori menorquí)
L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…
Tectònica activa i paleosismologia
Falles i terratrèmols Relacions empíriques entre la magnitud dels terratrèmols i l’àrea de ruptura a dalt i la longitud de la ruptura en superfície a baix La línia de regressió ha estat calculada a partir de les observacions en falles normals, inverses i de direcció Les línies discontínues delimiten l’interval de confiança del 95% Wells i Coppersmith, 1994 Els terratrèmols constitueixen la manifestació més evident de l’activitat tectònica d’una regió Són el resultat de l’alliberament de l’energia elàstica, en forma d’ones, acumulada al voltant d’una falla com a conseqüència de l’estat de…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
Els canyons submarins
Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…
Dinàmica i funcionalitat dels ecosistemes terrestres
El metabolisme global de l’ecosistema El metabolisme de les plantes pot resumir-se en els processos productius producció primària bruta i la respiració La diferència entre producció primària bruta i respiració dóna la producció primària neta Els dos processos bàsics de construcció i degradació metabòliques s’acceleren quan augmenta la temperatura i creixen també amb l’envelliment del sistema El quocient entre les dues taxes és, així, relativament poc variable, però a mesura que augmenta la proporció de teixits que respiren sobre els que produeixen tendeix a acostarse a 1 La producció neta…