Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Els súids: senglar
Els súids conserven els caràcters més primitius dels artiodàctils i, segons Young 1971, podrien representar aproximadament quines eren les condicions del grup durant l’Eocè Actualment semblen notablement distints dels remugants, però si es tenen en compte les formes fòssils, no és fàcil de trobar una separaciò clara entre ells Alguns dels seus caràcters distintius són queixals bunodonts, incisives superiors presents, ullals molt desenvolupats i distints de les incisives, quatre dits a cada pota —per bé que el segon i el cinquè no arriben al terra—, metapodis separats, fossa…
Els moviments de la guatlla com a resposta adaptativa als canvis agrícoles
Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…
La formiga que malmet el suro
Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa dels pugons, com…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
El peix gat puntejat
El peix gat puntejat Ictalurus punctatus , a més dels excellents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles Enric Aparicio El peix gat puntejat Ictalurus punctatus és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa entre 25 i…
La cartografia de la vegetació a Catalunya
Fragment del Mapa de vegetació de Catalunya a escala 150000, 219-Maçanet de Cabrenys i 257-Olot, en què es poden observar els tres nivells d’interpretació de la llegenda Fisiognomia es mostra la vegetació pel seu aspecte i s’identifica mitjançant símbols i trames les masses forestals importants són representades per símbols corresponents a l’arbre o arbres dominants Vegetació actual És representada per polígons contigus i de límits definits, identificats mitjançant números començant per l’ 1 Vegetació potencial és representada per diferents colors de fons la lectura d’aquestes unitats…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…
Bacteris i arqueus al medi planctònic
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més bacteris i arqueus…
Els arbres filogenètics
Les característiques generals dels arbres filogenètics Un arbre filogenètic és una estructura matemàtica que permet modelitzar les relacions de parentiu entre un grup d’organismes o entre unes determinades seqüències de DNA, RNA o proteïnes De manera genèrica, les entitats que es comparen reben el nom d’UTO, acrònim d’Operational Taxonomic Unit ‘unitat taxonòmica operativa’ Malgrat que la terminologia que es fa servir en la construcció i la interpretació dels arbres pot variar una mica entre els diferents autors, hi ha determinats conceptes bàsics que s’empren de forma general La morfologia…
Els equinoderms fòssils
Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina