Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus, superposada a la distribució de la surera i a les parcel·les estudiades.
IDEM, a partir de dades de l’autor.
Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central. És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida. És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós. La seva alimentació, típica del gènere Lasius, es basa principalment en les excrecions de melassa dels pugons, com la de Stomaphis quercus, el pugó de mida més gran del món, al qual manté en les cavitats que rosega sota l’escorça de l’alzina surera, on el pugó pon els ous. Les darreres dècades aquesta formiga ha començat a representar un problema econòmic greu en algunes de les millors zones sureres de Catalunya, on abans mai no havia estat una plaga (Alt Empordà, Selva i Osona). En aquestes zones, la formiga fa servir el suro com a aïllant per a fer-hi el niu. Cal dir, però, que les pannes dels arbres on nia aquesta formiga no solen ser aprofitables per a l’explotació. Els arbres afectats es poden reconèixer per les serradures que les obreres dipositen a les escletxes o al ratllat del suro, ja que són tímides i fugen de la llum, per això transiten per sota els túnels de serradures. Si al moment de la darrera pela la formiga és a l’arbre, hi queden unes marques, com taques irregulars de suro molt fi i dens, que ho testimonien.
Ecològicament, les zones afectades són les que es troben als límits altitudinals que tolera la surera i es pot demostrar que la proliferació de la formiga com a plaga està estretament relacionada amb una combinació de clima i altitud determinats, ja que els cal un mínim d’humitat i altitud. Es pot dir que és una formiga a qui li agraden els llocs frescals. La raó que en els darrers temps triï el suro com a lloc on fer niu és enterament desconeguda. Representa una ampliació del nínxol de nidificació en molt poc temps i digne de ser estudiat científicament.