Resultats de la cerca

Lauràcies 1 Llorer Laurus nobilis a ramell d’un peu masculí florit x 0,5 b flor masculina, amb quatre tèpals creuats que corresponen a dos verticils, i dotze estams x 3 c detall d’un estam, en el qual s’aprecia la formació de dues finestrelles a l’antera, tipus de dehiscència ben característic de la lauràcies, i els dos nectaris a la base del filament x 6 d flor femenina, amb quatre estams rudimentaris, no funcionals x 3 e ramell femení fruitat x 0,5 Eugeni Sierra Formen aquesta família més de 2000 espècies, distribuïdes en una trentena de gèneres, d’arbres i d’arbusts restringits a les…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i…

Es tracta d’una important família d’arbusts i d’arbres restringits a les zones tropical i subtropical, especialment abundants als continent sud-americà i australià La componen unes 3000 espècies repartides en més d’un centenar de gèneres només una, la murta Myrtus communis es fa de manera espontània al continent europeu Tenen les fulles oposades o bé esparses, perennes, sense estípules i enteres Si hom observa les dites fulles a contrallum apareixen plenes de puntets translúcids que corresponen a diminutes cambres subepidèrmiques plenes d’essències Aquests olis essencials, que es formen…

Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…

Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…

Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues…

Els ocells i l’acció de l’ésser humà L’expansió dels gavians i gavines com a ocells lligats a l’activitat humana ha estat molt espectacular en els darrers anys, fins a fer-ne un hoste habitual en tota mena d’ambients rics en residus És així com a la tradicional i ja antiga presència de gavines en els conreus litorals, com les que sempre han acompanyat la llaurada al delta de l’Ebre, en cerca l’aliment descolgat per la relia a dalt, s’han sumat modernament les colònies abundoses de gavians als abocadors d’escombraries de tot el país, fins a molts quilòmetres terra endins a baix Així, aquests…

Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’endemismes Els…