Resultats de la cerca

Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…

Algunes de les característiques dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns, són visibles en aquesta suggestiva imatge d’un gamarús en vol Strix aluco Un fet molt típic d’ells, bé que no exclusiu, és la producció d’ egagròpiles , regurgitacions de materials no digeribles que solen acumular-se al voltant dels seus nius, i que constitueixen una bona font d’informació per als estudiosos dels tipus de preses de què s’alimenten, com les que s’illustren a baix, de gamarús, també Oriol Alamany i Jordi Puig Tot i la similitud de costums amb els rapinyaires diürns, els mussols i les òlibes n’…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

Es tracta d’una important família d’arbusts i d’arbres restringits a les zones tropical i subtropical, especialment abundants als continent sud-americà i australià La componen unes 3000 espècies repartides en més d’un centenar de gèneres només una, la murta Myrtus communis es fa de manera espontània al continent europeu Tenen les fulles oposades o bé esparses, perennes, sense estípules i enteres Si hom observa les dites fulles a contrallum apareixen plenes de puntets translúcids que corresponen a diminutes cambres subepidèrmiques plenes d’essències Aquests olis essencials, que es formen…

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

Morfologia La serp verda Malpolon monspessulanus és, amb la serp blanca Elaphe scalaris , una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes Hom la caracteritza per la forma del cap, estret, amb la part superior deprimida i una mena de cresta supraocular que li atorga una mirada peculiar la coloració és variable, malgrat el nom, i oscilla entre el bru i el verdós, amb taques o sense els joves posseeixen un dibuix més viu que els adults, més uniformes Lluís Solé És una serp de cos llarg subcilíndric, relativament esvelt però robust i fort La cua és afilada i el coll poc marcat…

Morfologia El tritó meridional Pleurodeles waltl és un animal gros, de color bru, proveït d’unes característiques prominències costals molt marcades i sovint de color taronja com en el cas de l’individu de la fotografia, i amb el cap gros i deprimit Javier Andrada També anomenat, ben impròpiament, peix marí, és un tritó comparativament enorme, molt robust, que pot tenir una longitud total de 30 cm, per bé que habitualment és més petit El seu cap és molt deprimit, més llarg que ample, amb el musell arrodonit els ulls són petits, en posició dorsilateral Hi ha un plec gular El cos és fort i…

Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…