La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita. El pelatge és tricolor: hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral. En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars. El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs. No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants.
Biologia i ecologia
La musaranya de Millet (Sorex coronatus) té el pelatge tricolor, a diferència de la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus). Aquest és pràcticament l’únic caràcter extern que permet diferenciar ambdues espècies, a part de les dimensions del seu cos, lleugerament inferiors. Alguns caràcters del crani són útils per a ajudar a aquesta diferenciació, malgrat que no hi ha cap caràcter somàtic o cranial que, valorat individualment, permeti separar-les. Les seves mesures són les següents: 61-76 mm de cap i cos, 38-49 de cua, 12-14 mm de peu, 6-9 mm d’orella, i el pes és de 5-11 g.
Amadeu Blasco.
Els seus aspectes biològics són pràcticament desconeguts. Presenta una elevada activitat tant diürna com nocturna. A la Vall d’Aran presenta un període de màxima activitat reproductora des del març fins a juliol-agost i, en condicions favorables, un segon període, a principis d’hivern, de menor intensitat i més puntual. Per comparació amb la musaranya cua-quadrada, s’observen importants diferències referents al moment de l’adquisició de la maduresa sexual i a l’inici del cicle reproductor. Aquestes diferències poden explicar, en part, la pressió que exerceix la musaranya de Millet sobre la musaranya cua-quadrada.
L’adquisició de la maduresa sexual el mateix any del seu naixement permet als exemplars de musaranya de Millet la possibilitat de presentar reproducció hivernal, sempre que les condicions ambientals els siguin favorables. Aquesta estratègia es tradueix, respecte a la musaranya cua-quadrada, en un augment dels efectius poblacionals, que a la primavera següent constitueixen el potencial reproductor de l’espècie. En qualsevol cas, en avançar l’inici del cicle reproductor, la musaranya de Millet anticipa l’aparició dels joves en el context poblacional, en relació amb la musaranya cua-quadrada, afavorint així la seva expansió i la colonització del territori. En captivitat, el període de gestació, en aquesta espècie, oscil·la entre 24 i 25 dies.
Corologia
Àrea de distribució de la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus, en ratllat blau) i de la musaranya de Millet (Sorex coronatus, en verd)
Maber, original de l’autor.
Es localitza a Irlanda i a la major part de l’Europa occidental, des del N de la península Ibèrica fins al Rin. A la península Ibèrica, es distribueix des del NW (Lugo) fins a la Catalunya occidental i es troba al llarg de la Serralada Cantàbrica i dels Pirineus. Des d’aquesta franja boreoibèrica, la seva penetració vers el centre peninsular no és totalment delimitada.
Als Països Catalans, l’espècie ha estat capturada a la Vall d’Aran i a la vall de Boí, localitats que representen el límit oriental de la seva distribució peninsular. Altrament, es troba als Prepirineus septentrionals en connexió amb altres poblacions franceses. Als Pirineus, viu als boscos caducifolis i semicaducifolis, en murs de pedra a la vora dels prats o a prop de cursos d’aigua. En general, l’espècie no presenta uns requeriments molt estrictes, dins de la seva àrea natural de distribució, si bé és menys adaptada que la musaranya cua-quadrada als climes rigorosos. Ha estat capturada des de 500 fins a 1500 m, si bé als territoris on coexisteix amb la musaranya cua-quadrada (vall de Montgarri) no ultrapassa els 1000 m d’altitud.
Registre fòssil i variabilitat
Atenent dades zoogeogràfiques, Hausser assenyalà (1976) que la musaranya de Millet (Sorex coronatus = S. gemellus ?) és una espècie d’origen recent que va derivar d’un estoc de musaranyes cua-quadradades aïllat al SW de França durant la darrera glaciació. Lentament, ha anat conquerint terrreny vers el NE i ha relegat la musaranya cua-quadrada a les zones muntanyoses. La seva pressió, juntament amb els canvis ambientals esdevinguts després de la darrera glaciació, han estat els responsables més directes de l’actual discontinuïtat geogràfica que existeix entre les poblacions ibèriques i centreuropees de la musaranya cua-quadrada. Actualment, els únics criteris vàlids per a la determinació específica d’ambdues espècies són l’estudi cariològic, l’anàlisi electroforètica i immunològica i l’aplicació de la funció discriminant establerta per Hausser i Jammot i fonamentada en quatre mesures mandibulars.