Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
El camp català vist per Francisco de Zamora
Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a…
El proveïment urbà: les botigues de blat
La intervenció directa dels municipis en el proveïment local de vitualles té una llarga tradició Com va apuntar Eli F Heckscher, després d’un període d’interrupció, es retroba arreu d’Europa a partir del segle XII A les principals viles i ciutats dels Països Catalans de la baixa edat mitjana, la preocupació per assegurar el proveïment dels productes alimentaris bàsics ocupava un lloc central en el regiment de la cosa pública L’anomenat privilegi de les vitualles, atorgat per Pere III a la ciutat de Barcelona l’any 1337, o el del guiatge, refermat a València el 1372, així ho palesen Quan el…
Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art gòtic
Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la consagració del…
Hispani maiores i hispani minores
Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini carolingi La…
El drama de Lluís Lúcia i Lúcia
L Lúcia votant en les eleccions municipals de 1931, “La Semana Gráfica”, València, 18-4-1931 HAV / GC La figura de Lluís Lúcia i Lúcia representa com poques el drama de molts dretistes espanyols que van patir en la seva pròpia carn els enfrontaments i els sectarismes de la societat dels anys trenta Avui es pot afirmar que Lúcia va ser víctima d’una República que, en plena guerra, era presa de tensions internes, de dobles poders, de lluites entre fraccions, d’urgències bèlliques, una República que no va saber què fer amb un home solitari que en aquells moments no…
Les llotges i altres arquitectures mercantils
Art gòtic
Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…
El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública
Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…
Els Claperós i la seva activitat a Barcelona i Girona
Art gòtic
Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…
Catalunya, segles XIII-XV: de l’expansió a la crisi
Art gòtic
La plenitud medieval Vinyeta d’un foli del Llibre verd v 1342-52 Illustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225 ©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms L-10, foli 75 “ A Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam cum finibus suis ” D’aquesta manera es va definir per primera vegada el territori català a l’assemblea de Pau i Treva de Fondarella 1173, després de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle XII Un territori regit per un comte de la casa de Barcelona que, des del 1137, era també rei d’Aragó arran del matrimoni…
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…