Resultats de la cerca

Les administracions de la gestió les fàbriques Inscripció del mur exterior de la catedral de Barcelona que dona al carrer dels Comtes, a l’altura de les capelles de Sant Llorenç i Sant Dionís, en què es deixa constància de la represa de les obres de la catedral el 1329 Enciclopèdia Catalana – GSerra L’Església en general i l’episcopat en particular van ser els grans promotors dels segles del gòtic Se n’ha dit també l’època de les catedrals , pel protagonisme que van tenir aquests grans edificis en la societat del moment D’acord amb la coneguda cita de G Duby, “la catedral és l’església del…

Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…