Resultats de la cerca

L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…

Ab Urbe condita, Tit Livi PII, 28 Àlbum de croquis, Villard d’Honnecourt, segle XIII EI, 56, 228 Antifonari de l’ofici cistercenc de Poblet, 1566 AMPo O, 346 Antifonari de l’ofici de la Seu Vella de Lleida, 1536 AMSL O, 348 Antifonari provinent de la Seu Vella de Lleida, final del XV o principi del XVI AACL PIII, 320, 321 Aplega de capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns del capítol catedral de Barcelona dACB PII, 181 Apocalipsi Douce PI, 87 Apologia a Guillem de Saint-Thierry, Bernat de Claravall AI, 99 EI, 95 O, 152 Apostilla, Ponç Carbonell AI, 175 Apparatus…

Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau BV – GSerra De les nombroses notícies documentals que informen de la producció d’aquest pintor, només una, la que correspon al retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, fa referència a alguna de les seves obres conservades Els models estilístics d’aquest conjunt han permès atribuir un ampli catàleg d’obres a Jaume Cabrera que va més enllà de la seva…

Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…

Pere Joan és una de les personalitats artístiques més rellevants de la primera meitat del segle XV a la Corona d’Aragó, la dimensió internacional del qual ha estat reconeguda àmpliament per la crítica Pere va ser alhora fill i germà d’escultors El seu pare, Jordi de Déu, grec oriünd de Messina que va ser esclau al servei del gran escultor Jaume Cascalls, va desenvolupar una llarga carrera artística pel seu compte, àmpliament reflectida en un extens corpus documental, en el qual, a partir d’un determinat moment, s’enregistra la incidència de l’aparició del cognom Joan, que es relaciona amb el…

El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…

La fortuna crítica o el redescobriment de Jaume Huguet Sant Miquel Arcàngel vencent el drac Taula principal del retaule de Sant Miquel del Pi 1455-60 La pintura original de l’extrem inferior s’ha perdut ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà No va ser fins el 1902 que l’art medieval català començà a ser valorat, quan la Junta Municipal de Museus de Barcelona –que gestionava els museus d’art de la ciutat, on aleshores no es mostrava ni una sola obra de Jaume Huguet– decidí organitzar el que s’anomenà Exposición de arte antiguo En aquella magna exposició, que…