Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Un home al servei del nou règim: Francesc d’Ametller
Document de la Reial Audiència de Mallorca amb la signatura de Fd’Ametller, 1705 ARM / JG Francesc d’Ametller i Perer va néixer el 1658 a Castellar del Vallès, en el si d’una família de pagesia benestant El seu sogre, David Pescio, havia seguit el partit de Felip IV durant la guerra dels Segadors i el 1663 havia obtingut la condició de noble del regne de Sicília Ametller era nebot d’Oleguer de Montserrat, canceller de Catalunya i bisbe d’Urgell Va fer la carrera de lleis i des del 1677 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Al mateix temps va exercir d’advocat i ocupà algunes…
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
Exposició Universal del 1888, Barcelona ECSA / GC-P El 1919 Josep Maria de Sagarra retreia el record heretat d’“aquell any de l’Exposició Universal , aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita que despertà els bons barcelonins” Unes afirmacions que recullen l’impacte que provocà en els coetanis, i que aquests saberen transmetre als seus successors, tot i que, com assenyalà Josep Fontana, l’Exposició “va representar molt poca cosa en la llarga…
Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional
El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…
La formació dels museus a Catalunya
Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…
La reforma universitària a debat
Biblioteca de la Universitat de Barcelona, 1912, UB La restauració de la Universitat de Barcelona 1837, tot i la illusió dels primers anys, no va donar els resultats que s’esperava Al llarg del segle XIX, aquest centre no va ser gran cosa més que una fàbrica de títols, tot i que tingué alguns professors de molta vàlua, tant científica o intellectual com acadèmica Les esperances que hom havia posat en la Revolució de Setembre del 1868 s’esvaïren amb la Restauració Catalunya visqué un xic al marge del moviment institucionalista, que trobà el seu màxim ressò en la reunió de catedràtics…
A èpoques noves, formes d’art noves
El lema de Jaume Brossa serveix per a illustrar l’actitud de canvi ideològic que, durant la dècada dels vuitanta, germinà a l’entorn del grup d’intellectuals i artistes que confluïen a la revista “L’Avenç” Pretenien la modernització en tots els seus aspectes, i aquest procés, en la seva heterogeneïtat de manifestacions, confluïa en el desig de regenerar el país Per això hom parla del Modernisme de forma àmplia, entès com a concepte temporal, d’una època La morfina , S Rusiñol, c 1894 MCF / RM La dècada dels noranta fou la dels anys de la renovació D’una banda, el paper veritablement innovador…
La prossecució de les dificultats en el tombant del segle
En el present, les dificultats continuaren i s’agreujaren, però, al llindar de la dècada dels vuitanta, en els últims anys del llarg regnat del Cerimoniós i més encara en els dels dos fills seus i successors respectius, Joan I i Martí l’Humà, amb qui es va extingir la dinastia comtal barcelonina que havia governat durant segles Catalunya, els Països Catalans i la Corona d’Aragó La fragilitat de les finances públiques fallida bancària i desordres monetaris Repartiment de béns, retaule de Sant Vicenç , segle XV CB / RM De bell antuvi, la fallida dels principals banquers privats del Principat…
Els nous camins estètics
A partir dels anys vuitanta, l’arquitectura, el disseny i les arts plàstiques van entrar en un període particularment intens que coincidí amb una conjuntura econòmica favorable, la consolidació dels lligams amb Europa i el fenomen de la mundialització, fets que han comportat el reconeixement del valor cultural i cívic de les arts i, consegüentement, l’increment de la seva presència tant en la vida privada com en la pública L’art internacional penetra en l’àmbit dels Països Catalans a través dels seus creadors i dels mitjans de comunicació i, viceversa, l’art català troba cada cop més…
Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fulletó i la sàtira estripada
L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’hagué de…
La vida cultural al País Valencià
Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…