Resultats de la cerca

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…

Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…

A escala individual o collectivament, la identitat no és una opció unidimensional ni estàtica, sinó més aviat la síntesi d’un conjunt de diferenciacions i identificacions, uns sentits de pertinença que poden canviar dins d’una relativa estabilitat En principi, són identificacions no excloents entre elles cadascú pot sentir-se alhora membre d’una comunitat local, d’una comunitat cultural i d’una comunitat política Però no són fàcilment subdivisibles —no solem identificar-nos indistintament amb diversos llocs, cultures o ciutadanies—, ni els donem tampoc la mateixa valoració, sinó un grau de…

Ban de l’alcalde de Girona sobre l’obligatorietat del vot, 11-11-1954 AHCG / JSC Des de la perspectiva del règim franquista, la fi dels anys quaranta comportà la gradual superació de l’ostracisme a què s’havia vist reduït després del 1945 En la mesura que l’esclat de la guerra freda havia transmutat Franco de vestigi del feixisme vençut en pioner de l’anticomunisme occidental, a partir dels anys 1949-50 començaren a arribar a Madrid senyals de la rehabilitació internacional del Caudillo préstecs de la gran banca nord-americana, aixecament de les sancions morals de l’ONU, retorn d’ambaixadors…