Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Les mutacions en el mercat del treball i el problema de l’atur
Les gairebé dues dècades posteriors al 1980 no constitueixen un període econòmic homogeni, de manera que les dades d’ocupació i atur no presenten una evolució estable Tant el comportament macroeconòmic com els resultats del mercat de treball aconsellen distingir-hi quatre fases la primera és un període de crisi econòmica i forta destrucció de llocs de treball que es va iniciar a la meitat dels anys setanta i finalitzà el 1985 la segona, de recuperació econòmica i creació d’ocupació a partir de l’adhesió a les Comunitats Europees el 1986 i fins el 1991 la tercera fase representa una davallada…
La vaga general del 1855
A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…
La “Soli”, periòdic obrer
“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…
El creixement de la indústria: miracle o miratge?
Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…
Una societat cada cop més conflictiva
El règim franquista que, a meitat dels anys cinquanta, havia mostrat símptomes de debilitat, va refermar-se amb l’anomenat “miracle econòmic espanyol” Tanmateix, els efectes d’una nova orientació en la seva política econòmica, desenvolupats durant els “feliços seixanta”, es conjugaren amb profunds canvis en la mentalitat de la societat La manifestació progressiva d’una crisi d’autoritat en els àmbits de la vida social, laboral i familiar va tenir efectes inoportuns per a l’estabilitat política de la dictadura Les autoritats franquistes, conscients d’aquest fenomen, feien esforços per a…
Tensions, conflictes i banderes
La República va venir amb alegria, i tanmateix gràvida de tensions Rodoreda té escrit que ho va sentir “com un aire que va fugir i tots els que després van venir mai més van ser com l’aire aquell d’aquell dia que va fer un tall en la meva vida” La Colometa, l’emblemàtica protagonista de La Plaça del Diamant , ho va resumir d’aquella manera tan seva “va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos” Alegria i conflicte és un binomi exacte per a descriure la situació viscuda per aquella generació l’alegria és fàcil saber d’on venia d’uns…
1939: any zero
Yo soy español , A Serrano de Haro, Escuela Española, 11a edició, Madrid, 1953 Coll part / GS Dos dies després de l’ocupació parcial de Lleida, el 5 d’abril de 1938, el general Franco signava la llei que abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, quatre dies després, el 9 d’abril, a Burgos, era afusellat el líder nacionalista català Manuel Carrasco i Formiguera, quan feia vuit mesos que havia estat condemnat a mort Arreu de la Catalunya ocupada començà la repressió contra els vençuts i la persecució contra la llengua i la cultura catalanes Aparegueren els cartells que deien “Si eres español…
El Quart Món entre nosaltres
Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…
La indústria nova
El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…