Resultats de la cerca

Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…

L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les panificadores…

Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…

Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…

Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…

La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…

Els milers de documents catalans anteriors a l’any mil constitueixen un bon material per a pensar la transició Escriptures privades majoritàriament, aquests documents mostren, per un costat, la supervivència d’elements del sistema antic, i, de l’altre, la desestructuració final d’aquest, l’aflorament de nous elements i la posada a punt del sistema feudal El canvi de conjuntura econòmica Segons pot deduir-se dels primers preceptes carolingis per a Catalunya, senyors i pagesos de Septimània i el nord-est peninsular ja havien començat a rompre erms al final del segle VIII Els documents del…

Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…