Resultats de la cerca

Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…

Kubala prova de superar el defensa Argilés en un Barcelona-Español del final dels anys cinquanta al Camp Nou HSeguí La vida quotidiana i el lleure de postguerra es definien, evidentment, pel gran predicament que assolí l’esport en general, i més particularment, el futbol Les dècades dels quaranta i els cinquanta van confirmar plenament aquest paper estellar del futbol com l’esport rei, en un procés en el qual intervingueren tant les dificultats per a altres possibilitats d’oci com el poder d’atracció de nous jugadors convertits en ídols, que la premsa amplificà convenientment…

En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…

Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…

Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental, que abasta els Països Baixos, França i…

La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…

L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…

Monjos de Sant Martí de Canigó, representats en un capitell, Castell de Vernet, ssXII-XIII ECSA / AR La confraternitas o familiaritas va ser un nexe fonamental entre les institucions religioses catalanes i el seu entorn laic Representava una forma d’integrar l’Església i el món, que donava a aquells que no havien rebut els ordes o que no havien fet vots l’oportunitat de comprometre’s amb una forma de vida religiosa, o almenys de participar en els beneficis espirituals dels religiosos La confraternitas medieval representa un fenomen complex que escapa a una classificació i una definició…

Exposició Universal del 1888, Barcelona ECSA / GC-P El 1919 Josep Maria de Sagarra retreia el record heretat d’“aquell any de l’Exposició Universal , aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita que despertà els bons barcelonins” Unes afirmacions que recullen l’impacte que provocà en els coetanis, i que aquests saberen transmetre als seus successors, tot i que, com assenyalà Josep Fontana, l’Exposició “va representar molt poca cosa en la llarga…

“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…