Resultats de la cerca

La guerra dels Matiners 1846-1849 La guerra dels Matiners hauria de ser reconsiderada en múltiples direccions, més enllà d’allò que es coneix millor Se sap, per exemple, que fou, un cop més, el resultat de la coincidència d’un estès descontentament camperol i, alhora, d’una nova iniciativa politicomilitar del partit carií, desencisat pel fracàs de la maniobra en favor del matrimoni entre Isabel II i el comte de Montemolín Resta, per tant, ben clar que, sense l’acció des de dalt del partit carií a l’exili, l’enfrontament no hauria pres les característiques de guerra oberta En aquest sentit, l’…

Hom coneix encara malament l’evolució concreta de l’aparell escolar durant les primeres dècades de l’establiment del règim liberal burgès No se sap de cap estudi ben fet i de conjunt de l’estat de l’escolarització a Catalunya o als altres països de llengua catalana abans de l’anomenada Llei Moyano del 1857 Tot i que els polítics reformadors liberals consideraven transcendental una mesura com la creació d’escoles gratuïtes d’instrucció primària en nombre suficient, el cert és que a mitjan segle XIX la xarxa escolar pública d’aquests territoris era molt desigual, des d’un punt de…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval…

La divuitena centúria no podia començar pitjor als Països Catalans Catalunya i les terres del Rosselló conegueren aleshores el triple i simultani flagell que delmava, cíclicament, les poblacions de l’era preindustrial, és a dir, la guerra, la fam i les epidèmies factors de mortalitat que redoblaven els seus efectes quan actuaven indestriablement I tanmateix, un cop acabada la guerra de Successió, i apaivagades les seves seqüeles, el tret sobresortint de la demografia catalana setcentista fou, precisament, un creixement sense precedents, tant per la seva magnitud com pel seu caràcter…

Per a tenir una idea al més aproximada possible de l'activitat industrial del territori català durant l'Alt Imperi, cal utilitzar totes les fonts —textuals i arqueològiques— que es tenen a mà Tot i això, fa l'efecte que la síntesi que es pot arribar a dibuixar no és ni equilibrada ni representativa, que moltes dades s'escapen del control dels investigadors i que d'altres que es tenen encara no s'han valorat adequadament Convé tenir-ho present en llegir aquestes línies Els textos fan esment, amb tota claredat, de l'habilitat especial dels emporitans en el teixit del lli que, en part, devia ser…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una primera etapa, el…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…

Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a Amèrica al segle XVIII,…