Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Les catàstrofes en la Crònica del racional
Retaule de Sant Miquel , de Joan Antigó i Honorat Borrassà, segle XV MD’A / RM La historiografia medieval catalana té una de les manifestacions més interessants en els dietaris, llibres on els cronistes locals solien anotar aquells fets que, per la seva naturalesa o importància, consideraven dignes de ser recordats per les generacions futures Tot i que són de molt desigual valor, extensió i qualitat, aquests dietaris, globalment considerats, representen una font inapreciable per a la història social, ja que reflecteixen millor que cap altre document el ressò popular d’esdeveniments que en les…
La Companyia Nova de Gibraltar
Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…
El fenomen d’Internet
Pàgina web “Contes per a extraterrestres” realitzada per la Universitat Jaume I, Castelló, sd PV Des de fa algun temps, en els mitjans de comunicació de masses tradicionals ha començat a haver-hi un veritable bombardeig d’informacions, debats i programes sobre Internet i les anomenades “autopistes de la informació’’, i termes com e-mail, ftp, gopher , pàgines web , navegadors, ciberespai, TCP/IP, premsa electrònica o premsa digital, servidors, internautes, adreça electrònica, etc, hi apareixen quotidianament, sense, moltes vegades, haver-los pogut encara assimilar Les autopistes de la…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
Pesta, fam i guerra
En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Espanya: una dècada de recanvis polítics
José María Aznar en la campanya electoral del 1996 Prisma Durant els darrers anys del segle XX i els primers del segle XXI Espanya va tornar a ser governada per un partit conservador que s’autodefinia de centredreta La victòria del Partit Popular PP en les eleccions del 3 de marc de 1996 significà un clar canvi polític la fi de la llarga etapa del govern socialista de Felipe González Márquez iniciada l’octubre del 1982 Era la segona alternança de govern que es produïa en el sistema democràtic espanyol, cosa que palesava la seva clara consolidació Per primer cop, un partit que havia governat…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…