Resultats de la cerca

Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una…

Pautes de desenvolupament en les societats caçadores-recollectores Les primeres representacions científiques de les societats humanes més antigues es desenvoluparen sota el paradigma de l’evolucionisme El mateix Charles Robert Darwin prengué les societats caçadores-recollectores que conegué en el seu viatge a bord del vaixell H M S Beagle com a exemple per a representar les primeres societats, i illustrà amb la seva interpretació d’allò que va veure societats fossilitzades un estadi evolutiu entre els humans i els animals Les interpretacions evolucionistes antigues consideraven que la vida…

Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…

El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…

El comerç de cereals 1939-1953 L’intervencionisme franquista sobre les produccions, els preus i la distribució va ser especialment intens a l’agricultura, i això generà també un actiu mercat negre, malauradament només conegut de manera parcial Un dels objectius essencials de la política agrària del primer franquisme va ser assolir l’autoabastament alimentari de la població L’autarquia agrària va manifestar-se, en primer lloc, en l’adopció d’una política orientada a potenciar la producció de cereals panificables, mitjançant un conjunt de normes que començaren afectant el blat i que…

Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…

Dona treballant en el laboratori d’un hospital, Barcelona, 1998 AVUI Les tendències recents amb relació al procés de constitució, conservació i dissolució de les unions i de les famílies als Països Catalans, pròpies de la segona transició demogràfica, tenen característiques comunes amb la resta de països de l’Europa comunitària la nupcialitat i la fecunditat han disminuït i tenen lloc a edats més avançades, la cohabitació i els naixements fora del matrimoni augmenten, i la inestabilitat de les unions és creixent, però els canvis en la composició de les llars no semblen seguir fidelment les…

Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes… i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…

Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’inicià en el món…