Resultats de la cerca

El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…

L’expedició del capità Alberto Bayo a Formentera, Eivissa i Mallorca agostsetembre del 1936 va donar lloc a una bona quantitat de paperassa documents oficials, articles de premsa, entrevistes, correspondència, diaris, llibres de memòries, justificacions de tipus històric, novelles o contes Dins tot aquest conjunt tan variat, té un especial relleu l’anomenat Diari d’una miliciana , que el 1938 fou resumit en la revista falangista de Palma “Aquí estamos” i publicat íntegrament en el setmanari de Manacor “Arriba” N’aparegué una traducció italiana completa en el llibre del periodista italià…

Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex…

Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…

Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…

Assemblea catalanista de Manresa, “La Ilustració Catalana”, Barcelona, 1892 BC / RM El text discutit, esmenat i aprovat a l’Assemblea de Manresa, constitueix una fita rellevant en la construcció del catalanisme polític, tant pel seu contingut teòric com pel que representà de mobilització efectiva d’una força emergent que pretenia consolidar-se Al darrere de la lletra i l’esperit de les Bases de Manresa , s’hi pot copsar la intenció dels promotors de posar-se en primera fila de la línia de sortida del catalanisme naixent que, desmarcant-se de les opcions federalistes o carlistes, els atorgués…

Els estudis sobre la família als Països Catalans als segles XVI i XVII encara són pobres i alhora parcials, a diferència dels del segle XVIII Els diversos vessants —demogràfic, social, econòmic o jurídic—, donen una gran complexitat al tema, i més en aquestes centúries en què pervivien elements medievals i se’n definien de nous Tothom tenia possibilitats de formar una família La resposta inclou condicionaments de tota mena, però, pel que fa al País Valencià, especialment, cal tenir present una qüestió de caràcter cultural, la coexistència de la tradició morisca i de la cristiana A falta de…

Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…

L’any 1232, Jaume I concloïa les operacions de conquesta de Mallorca en obtenir la submissió d’un grup de musulmans refugiats a les muntanyes A partir d’aleshores, les Balears oferiren un panorama sociopolític peculiar El rei detingué el domini feudal sobre l’arxipèlag i va lliurar privilegis que afectaren les Illes, tot i que la seva sobirania es trobava mediatitzada per la concessió de Mallorca a l’infant de Portugal, pel tractat de vassallatge de Menorca ambdós del 1231 i perquè Eivissa es mantenia sota control musulmà En resum, doncs, Jaume I governava un territori amb una població…

“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com els majors, i que regeixin els seus béns…