Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…
Els mitjans de comunicació en la societat xarxa
El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…
La transformació de les hortes valencianes
El sistema de regadiu del riu Xúquer Les zones de regadiu al País Valencià foren durant el segle XIX un espai alhora reduït, singular i decisiu des del punt de vista econòmic i de la configuració social Es tracta d’una sèrie de territoris litorals, al voltant dels rius Segura, Serpis, Xúquer, Túria, Palància i Millars Aquests constituïen els grans sistemes irrigats Hi havia altres perímetres de regadiu a zones més o menys disperses, amb una importància menor Tot plegat, significava un percentatge clarament minoritari un 20% de la terra conreada al País Valencià cap a mitjan segle XIX Amb tot…
Catalunya: posada al dia tardana de les polítiques ambientals
Les polítiques ambientals catalanes dels darrers trenta anys són un bon exemple del paper dels moviments socials com a motors del canvi La mobilització sorgeix quan un sistema polític és incapaç de donar resposta a malestars o desigs de la gent, i els retards o distorsions en la traducció política de les seves aspiracions esdevé un indicador de qualitat democràtica Catalunya va tenir un albirament força primerenc de la consciència ambiental els anys 1972-73, al final de la dictadura que havia somort —però mai anullat del tot— la cultura republicana, catalanista i llibertària de l’…
Rols de les dones: canvis i continuïtats
Camió de recollida de joguines per als infants d’Aragó, Barcelona, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Pel juliol del 1936, l’alçament militar va generar una immediata resposta en massa per part de les dones, que es van mobilitzar en contra de Franco i l’agressió feixista Van ser protagonistes actives al llarg de tota la guerra, durant la qual es van comprometre en accions socials, econòmiques i militars i es van organitzar a una escala sense precedents quant a l’amplitud Van crear organitzacions de dones amb l’objectiu polític de combatre el feixisme, i van promoure un nou moviment femení…
La irrupció dels joves: la generació del 68
Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…
Els ibers: assentaments, organització i explotació del territori
Urna d'orelletes, necrópoli de Mas de Mussols, l'Aldea, ~575-500 aC.
MM / R.M.
Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…
Europa: les noves regles del joc
Placa municipal d’adhesió a la Unió Europea GS L’1 de gener de 1986 va entrar en vigor el tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees, constituïdes per la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA, la Comunitat Europea d’Energia Atòmica CEEA i la Comunitat Econòmica Europea CEE, les quals havien estat creades respectivament pels tractats de París 1951, la primera, i de Roma 1957, les dues segones D’aquesta manera finalitzaven unes complexes negociacions polítiques, diplomàtiques i comercials dutes a terme per les noves estructures democràtiques espanyoles amb la…