Resultats de la cerca

P Alduy visita les obres del barri del Molí de Vent, JBarde, Perpinyà, sd GS Si el 1936 el Departament dels Pirineus Orientals havia votat majoritàriament l’esquerra, acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, el Rosselló encara era un dels “departaments rojos” Durant l’ocupació, molts polítics s’havien compromès, bé perquè havien donat suport a la política de collaboració dels governs del mariscal Pétain, bé perquè només havien adoptat una actitud d’expectativa El Partit Comunista sortí reforçat de la prova de la guerra els sufragis que obtingueren els seus candidats passaren del 17,6% dels…

La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…

Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i Catalunya…

JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…

El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…

L Lúcia votant en les eleccions municipals de 1931, “La Semana Gráfica”, València, 18-4-1931 HAV / GC La figura de Lluís Lúcia i Lúcia representa com poques el drama de molts dretistes espanyols que van patir en la seva pròpia carn els enfrontaments i els sectarismes de la societat dels anys trenta Avui es pot afirmar que Lúcia va ser víctima d’una República que, en plena guerra, era presa de tensions internes, de dobles poders, de lluites entre fraccions, d’urgències bèlliques, una República que no va saber què fer amb un home solitari que en aquells moments no tenia cap organització…

El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de…

Els canvis econòmics i demogràfics han modificat la societat i el mapa polític Aquests canvis van començar els anys seixanta i s’eixamplaren els setanta crisi i davallada de l’agricultura, sobretot a les zones del vinyer i al rerepaís, i, malgrat una producció que es mantenia i una productivitat creixent, crisi de preus i de venda dels productes del regadiu, amb l’èxode rural de les joves generacions, fort arreu, fins i tot a la plana Foren els anys de les grans onades migratòries les migracions en els dos sentits que afecten de cinquanta a vuitanta mil persones entre dos censos, per una…

Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van confirmar l’hegemonia de la coalició republicanosocialista que havia subscrit el pacte de Sant Sebastià, i la desfeta i la descomposició definitives dels vells partits dinàstics Amb la desaparició del règim monàrquic, va néixer un nou sistema de partits, caracteritzat pel multipartidisme o pluripartidisme extrem i per una gran bipolarització Però, així com el multipartidisme es va anar corregint, almenys tendencialment, tant per part de les dretes com de les esquerres, sobretot a partir de les eleccions legislatives del novembre…

Document del Consell Sobirà del Rosselló, JFReynier, Perpinyà, 1774 CEDACC / JLV El Consell Sobirà dels comtats i les vegueries del Rosselló i del Conflent, i països adjunts, era l’organisme d’administració i justícia que va reglamentar la vida i va arbitrar els conflictes en els comtats catalans annexats al reialme de França pel tractat dels Pirineus 7 de novembre de 1659 entre el 1660 i la Revolució Francesa del 1789 Equiparable a una magistratura o tribunal d’antic règim, actuava com a cort suprema de totes les instàncies judicials i com a jurisdicció d’apellació última, i exercia…