Resultats de la cerca

El sistema català de partits Afiliació als partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya 1980-1981 Una de les principals incògnites que es plantejaven abans de les primeres eleccions lliures era l’espectre de partits que haurien de tenir vigència a Catalunya en la nova etapa política De fet, els observadors, tant de dretes com d’esquerres, havien pronosticat un marc similar a l’italià un nombre important de forces polítiques, cap de les quals seria clarament majoritària, i dues famílies polítiques en posició preeminent els eurocomunistes del Partit Socialista Unificat de…

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van tenir una importància considerable per al futur polític d’Eivissa i Formentera, i no precisament pel fet que apareguessin i es potenciessin per primera vegada organitzacions noves de caràcter republicà i/o d’esquerra, sinó pel fet que a partir d’aquestes eleccions es pot parlar d’una veritable reorganització de les dretes eivissenques, que des del 1931 controlaren la política local del període republicà, i la seva influència transcendí la Guerra Des de la Restauració borbònica la política illenca havia estat dominada pels partits dinàstics controlats…

Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra àlies…

Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…

Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure oportú d’entrar a la capital de Catalunya amb un missatge tranquillitzador Segons Dionisio Ridruejo —aleshores cap del…

Lluita a la plaça , MVayreda, sd, coll part RM En el transcurs de la segona meitat del segle XIX foren diverses les ocasions en què els carlins s’alçaren en armes La guerra dels Matiners 1846-49, la seguiren els alçaments del 1855, el desembarcament de Jaime Ortega a Sant Carles de la Ràpita el 1860, les mobilitzacions de partides els anys 1869, 1870 i 1872, la tercera guerra Carlina 1872-76, diversos intents posteriors de poca entitat i de menor èxit encara i, finalment, l’alçament de Badalona del 1900 L’evolució de la societat espanyola i, al mateix temps, l’evolució mateixa del carlisme,…

El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…

Entre el 1808 i el 1814, les illes Balears i les Pitiüses van ser dels pocs territoris metropolitans de la monarquia espanyola que no es van veure en cap moment ocupats per les tropes napoleòniques, ni convertits en escenari del conflicte armat que aquella ocupació va generar Seria un error, però, pensar que en van quedar al marge L’efervescència viscuda durant aquells anys a l’illa de Mallorca, i particularment la commoció que es va produir a Palma, en són la millor prova L’arribada de refugiats i de presoners, la vinculació de l’illa a les necessitats de sosteniment de la guerra i,…

Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció pública Aquest…

El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…