Resultats de la cerca

Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…

La revolució liberal havia comportat, per a l’Església catalana, la pèrdua del poder material i la desaparició gradual dels privilegis en el camp polític i en la influència social La pujada dels moderats, a partir del 1844, significà l’acceptació per tothom del procés desamortitzador ja realitzat i la clarificació de les relacions que, a partir d’aquell moment, havien de tenir el poder civil amb l’Església La “solució negociada” que suposà el Concordat del 1851, demostra de quina manera l’Església necessitava restablir alguna via de control del poder civil i com el moderantisme espanyol…

Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…

En iniciar-se l’edat moderna el sistema monetari català entrà en un ràpid procés de castellanització que afectà sobretot les monedes d’or i argent Aquest fenomen no és pas visible si s’estudien només les monedes emeses a l’època sinó que es fa evident amb l’anàlisi del circulant monetari Per a entendre quina fou la causa d’aquesta transformació es fa del tot imprescindible traçar breument abans els antecedents que expliquen la situació de la moneda a Catalunya en començar aquest procés Llibre de la seca de Mallorca, Palma de Mallorca, 1650, BC El sistema monetari català s’anà forjant al…

L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…

Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…

Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…

Equipament de la llar a Catalunya 2006 Dades en percentatges El panorama social que es podia observar per al conjunt dels Països Catalans a la darreria del segle XX era relativament tranquil, i responia a la consolidació de les tendències que s’havien anat establint a partir de la transició política dels anys setanta i vuitanta Llunyana ja la gran onada de migracions internes dels anys cinquanta i seixanta que, d’una banda, va redistribuir la població catalana tot buidant les zones més pobres i concentrant gent a les ciutats, i, de l’altra, va injectar a Catalunya una grandíssima aportació de…

Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…