Resultats de la cerca

Cerimònia jueva, Haggadà de Barcelona , segle XIV BrL El dia 5 d’agost de 1391, a l’hora de la migdiada, un escamot de gent popular format al barri de la Ribera de Barcelona, avançà tumultuosament vers el Call Major de la ciutat amb el propòsit de destruir-lo i obligar els jueus a rebre el baptisme No era la primera vegada que allò s’intentava Des de la destrucció completa de la jueria de Sevilla el dia 4 de juny, seguida del baptisme forçat o l’assassinat dels jueus de les principals poblacions del Regne de Castella, arreu se sentia arribada l’hora de fer desaparèixer per sempre…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…

L’ascens i la consolidació de les forces del capitalisme empenyeren cap a una transformació parallela de la política i de la cultura, dins de la societat civil un concepte no pas per casualitat encunyat en la primera meitat del segle XIX i també dins de la política com a activitat pública Aquesta transformació, però, estigué condicionada per la història política del període, per l’aparença de congelament del canvi històric imposat per l’onada reaccionària del 1815 El fet pot induir a molts malentesos, com ja s’ha vist, si l’única cosa que es valora és la repercussió d’aquells canvis en l’alta…

Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…

L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…

El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…

Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de…

Els dos decennis que s’analitzen en aquest volum constitueixen un dels períodes de la història dels Països Catalans que han presentat canvis més intensos un creixement econòmic espectacular que comportà unes transformacions estructurals profundes, tot i que va acabar amb una aguda crisi uns moviments migratoris voluminosos que van canviar el perfil de la demografia i del poblament un canvi social accelerat que va modificar les estructures socials, les formes de vida i de sociabilitat, les actituds i els valors un canvi polític, finalment, que va permetre l’assoliment de la democràcia a…

Els anys del regnat de Ferran II havien tingut caràcter de recomposició socioeconòmica i de reajustament institucional Arreu de les terres catalanes l’intervencionisme del monarca havia estat de tons més o menys cesaristes, d’acord amb la resistència de la societat i la capacitat política dels estaments de cada territori A Catalunya, després de la resolució arbitral del plet remença i de dures intervencions de Ferran II sobre les institucions, no solament de la mà del monarca, com tantes vegades ha estat dit, sinó també de les forces vives del país, s’establia el règim insaculatori a la…